ELS ESCACS AL CURRÍCULUM:
Justificació:
Està demostrat que el joc dels escacs potencia un conjunt d’habilitats necessàries en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
- Concentració: és un joc que indueix a la concentració sense adonar-se’n, ajudant a millorar l’atenció, potenciant-la.
- Raonament: contribueix inconscientment al raonament tant estratègic com tàctic, permeten aprofundir amb corbes d’aprenentatge assolibles en diversos nivells.
- Memòria: aconsegueix desenvolupar la memòria cognitiva com una habilitat, que posteriorment podrem aprofitar en qualsevol aspecte de la nostre vida.
- Imaginació i Perspectiva: requereix tractar de preveure els moviments propis i de l’adversari. També portar aquesta imaginació al desenvolupament de les pròpies idees.
- Presa de decisions: ensenya a pensar abans d’actuar assumint la responsabilitat de les decisions preses.
- Creativitat: obliga a estar en una actitud activa obligant al pensament i a la creativitat. Cal moure i no es pot fer sense pensar el moviment que cal fer. Cal visualitzar la posició dins del cap.
- Anàlisi: requereix comprovar el que hem pensat, analitzant cada moviment previst i previsible del rival.
- Coordinació: obliga a organitzar i unificar les accions de les peces per aconseguir el màxim d’eficàcia i rendiment en cada moviment.
- Paciència i Tenacitat: no permet la precipitació ni el desànim, materialitzar els avantatges aconseguits requereix el seu temps.
Objectius:
Podríem parlar d’un objectiu general del projecte en el que es desenvoluparia un coneixement més profund del joc dels escacs, que inclogui la identificació de les jugades d’atac i defensa, una percepció del lligam i les conseqüències de cada jugada i el desenvolupament de la lògica mitjançant la combinació de dues o més jugades. Tot això, juntament amb l’aprenentatge de les normes del joc i del comportament adequat per a la pràctica del joc.
Així mateix parlaríem d’uns valor a desenvolupar:
- Acceptació de les dues possibilitats: guanyar o perdre.
- Comportament respectuós amb l’adversari.
- Respectar el torn i mantenir el silenci.
- Valoració de les normes del joc i de la seva aplicació.
- Respecte acurat de les peces, el tauler, el mobiliari i el rellotge.
- Predisposició pels jocs oberts on no hi ha possibilitats per fer trampa.
- Gaudir de la pràctica del joc.
Tot i això cada sessió té un objectiu específic que van des de la identificació de les peces del taulell, fins a la utilització dels coneixements apresos en diferents situacions del joc.
APRENENTATGE COOPERATIU
Treballant en equips, aprenem millor!!
Aprenentatge Cooperatiu (AC) és una metodologia d’ensenyament i aprenentatge que fomenta el treball en grup basat en la construcció col•lectiva de coneixement i, que permet construir junts, aprendre junts, canviar junts, millorar junts.
Els alumnes han d’assumir responsabilitats en el seu propi procés d’aprenentatge. Aquesta metodologia concedeix un paper molt rellevant a l’alumne en la construcció del coneixement a partir de pautes, activitats o escenaris dissenyats pel professor i planteja una doble meta:
“Aprendre els objectius comuns previstos en la tasca assignada i assegurar-se que tots els membres del grup ho fan”.
“L’èxit personal s’aconsegueix sempre a través de l’èxit de tot el grup”.
Les tasques que es realitzen en AC cerquen establir relacions d’interdependència, solidaritat i conjunció d’esforços entre els membres del grup, de manera que es tingui consciència, tant de pertànyer a un “alguna cosa” comú, com de la necessitat de treballar pel ben del mateix, de forma ètica i responsable. El resultat final del treball cooperatiu, és fruit d’una elaboració conjunta, que ha d’arreplegar el procés d’aprenentatge viscut pel grup. Es tracta doncs de les aportacions de tots i cadascun dels membres de l’equip; no és una “addició de les parts”, sinó de la complementarietat i integració de les mateixes.
“Perquè una situació el sigui de treball cooperatiu fa falta que existeixi un objectiu comú a través de qual el grup es vegi recompensat pels seus esforços. Un grup cooperatiu té un sentit de responsabilitat individual la qual cosa significa que tothom és partícip de tasca pròpia i de la dels altres, i s’implica en aquesta entenent que el seu treball és imprescindible per a l’èxit del grup”.
L’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode o un recurs especialment útil per a aprendre millor els continguts escolars, sinó que és, en si mateix, un contingut curricular més, que els alumnes han d’aprendre i que, per tant, se’ls ha d’ensenyar.
“És una filosofia que respon a les moltes necessitats del món global en el qual vivim “.
En definitiva, la nostra escola no pretén solament conceptes, sinó també volem afavorir l’anomenada “transferència de l’aprenentatge”, és a dir, que els coneixements adquirits en la institució educativa pugui ser útil en altres situacions de la vida. Reconeixem així, el protagonisme de l’alumne/a en la seva pròpia educació i el paper mediador de l’educador/a en aquest procés.
Hem d’aprendre junts perquè no hi ha alumnes superiors ni alumnes inferiors; perquè tots podem aprendre dels altres i tots podem ensenyar alguna cosa als altres; perquè tothom és valuós malgrat les diferències. (Pujolàs, 2015)
L’objectiu de les tècniques d’aprenentatge cooperatiu és aconseguir la implicació de tots els alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge a través d’un objectiu d’aprenentatge comú. Té com a fi no solament el producte elaborat, sinó que cada alumne conegui millor el seu propi estil d’aprenentatge, confrontat amb els estils d’altres companys, i desenvolupant altres formes de pensament, mètodes de treball i organitzatius dels utilitzats per altres membres del grup.
APRENEM EL…
10% del que LLEGIM
20% del que SENTIM
30% del que VEIEM
50% del que VEIEM I SENTIM TAMBÉ
70% del que DISCUTIM AMB ELS ALTRES
80% del que FEM
95% del que ENSENYEM A UNA ALTRA PERSONA
Des del punt de vista de la pràctica docent, com a professors, els objectius que ens proposem i que estem aconseguint, són:
– Major motivació cap a l’aprenentatge i major participació en aquest procés.
– Treball en habilitats i destreses socials com la resolució de conflictes i la cerca de consensos.
– Desenvolupament de la creativitat i el sentit crític, així com l’expressió verbal en haver d’expressar oralment les seues idees i opinions, etc.